Vaig néixer a Barcelona, envoltada d'edificis i molt soroll. La ciutat m'ha fet qüestionar la vida que portem en ella i, normalment, acabo trobant les respostes en la natura i en els nostres orígens.

 

Sempre he somiat amb fer d'aquest un món millor, deixar-lo ni que sigui una miqueta més just i solidari que com me l'he trobat jo.

 

En la recerca d'aquesta "utopia", em vaig llançar amb Pa de Mico, un projecte que busca donar veu als petits negocis a través de les xarxes socials i la fotografia. Però la "sobredosis" de vida digital em va obligar a desconnectar.

 

Desconnectar per a reconnectar.

 

Després de la meva aventura com a community manager, torno als meus orígens; la fotografia i l'educació. Un canvi de rumb que neix de la necessitat de tornar a sentir la realitat, la que no es compta amb likes i followers i busca el sentit més espontani de les coses.

 

I així, de la manera més senzilla i inesperada possible, apareix davant meu un projecte que aconsegueix unir les meves grans inquietuds: la fotografia natural, l'educació no formal i el contacte directe amb la natura. Com voleu que deixi passar aquest tren anomenat Wild Me? Som-hi!